sal biliar

f
Bioquímica

Nom genèric d’unes substàncies altament tensioactives i molt solubles en aigua que es troben a la bilis i que tenen un paper important en el metabolisme intermedi com a emulsionants dels lípids.

Són les sals dels àcids biliars conjugats amb taurina o glicina (àcids taurocòlic i glicocòlic, principalment). Les sals biliars, en disminuir la tensió superficial de les solucions i activar les lipases intestinals, afavoreixen l’emulsió i la digestió dels greixos en el duodè. Les sals biliars secretades en el duodè es reabsorbeixen en trams intestinals més baixos, tornen al fetge per la vena porta i són secretades novament, es constitueix així una circuació enterohepàtica d’aquestes sals que representa una veritable economia per a l’organisme. En determinades malaties hepàtiques i de les vies biliars augmenta la concentració plasmàtica de les sals o dels àcids biliars, trastorn que posseix interès diagnòstic.