sal de Zeise

af-bis (η-etilè)-di-μ-cloro-diclorodiplatí, 

[PtCl₂(C₂H₄)₂]₂ (fórm.), 

f

Química

Primer compost organometàl·lic d’un metall de transició conegut.

Fou obtingut per W.C. Zeise l’any 1827 per reacció de l’etilè amb solucions àcides de tetracloroplatinat (II), [PtCl4]2-. Es presenta en forma de cristalls de color taronja, insolubles en aigua i solubles en els medis orgànics, que es descomponen a 160°C.