salamandra

f

Calefacció

salamandra

Estufa de ferro en la qual hom crema antracita o llenya, i més modernament gas, proveïda d’una finestra amb mica que permet de veure el foc interior i de gaudir d’una part de la calor irradiada per la incandescència del combustible encès.

Fou inventada el 1743 per Benjamin Franklin, que l’anomenà estufa de Pennsilvània. És considerada el primer sistema modern de calefacció no integrada en la construcció, i permet una millor regulació de la combustió i un millor control dels fums que la llar tradicional, de manera que també suposa un estalvi de combustible. El 1883 l’enginyer francès M. Edmond Philibert Chaboche creà una versió d’aquesta estufa, que registrà amb el nom salamandre, nom que es generalitzà, evocant la salamandra mítica, animal fabulós que podia viure en el foc sense cremar-se. Les estufes de Chaboche tingueren un gran èxit comercial, i entre el 1883 i el 1953 es fabricaren entre 700.000 i 800.000 unitats. Hi ha tres tipus de salamandres: les de peu, les encastables dins un mur i les modernes de disseny.​