Metge de professió, el 1990 fundà el Partit Democràtic (PD), poc abans de la fi del règim comunista (1991). President en les eleccions del 1992, perseguí els antics càrrecs comunistes i cercà d’introduir l’economia de mercat, però la inestabilitat i la corrupció minaren la seva gestió. El 1994 perdé un referèndum per a augmentar els poders del president. El 1996 guanyà de nou les eleccions, però l’oposició socialista l’acusà de frau i boicotejà el seu govern. L’estafa dels crèdits del 1997 obrí una crisi que l’obligà a formar un govern de concentració i a convocar eleccions anticipades el 1998, que perdé davant el socialista Rexhep Mejdani. El 2005, al capdavant del Partit Democràtic, guanyà les eleccions legislatives i fou nomenat cap de govern. Al final del seu mandat (abril de 2009), Albània ingressà a l’OTAN i formalitzà la candidatura d’ingrès a la Unió Europea, que tanmateix hom preveia encara llunyana atesa la precarietat de l’economia i la inestabilitat social i institucional. Al juliol de 2009 revalidà el seu mandat al front del país després d’uns resultats electorals molt contestats per l’oposició.