salina

salines (pl.), salina (es), salt mine (en)

f

Geologia

Tecnologia

Explotació salina a Santa Pola (País Valencià)

© Fototeca.cat

Indret en el qual hom beneficia sal comuna, per evaporació de l’aigua de la mar o de llacs o fonts d’aigua salada o per extracció d’una mina o jaciment de la sal gemma o de salmorra saturada obtinguda en dissoldre la sal gemma en aigua dolça, que hi és injectada.

Els procediments d’obtenció de la sal, diferents segons que hom parteixi d’aigües salades o de sal gemma o salmorra, depenen també de la durada i de la intensitat de la insolació de l’indret on són les salines. En les zones d’insolació llarga i intensa, hom sotmet les aigües salades, especialment les de la mar, a evaporació gradual en dues sèries successives de basses de poca profunditat. En les basses de la primera sèrie l’aigua de mar, l’aigua salada de fonts o de llacs o la salmorra obtinguda per dissolució es concentra, alhora que es precipiten al fons algunes de les impureses, tals com el carbonat de calci, sals de ferro i una part important del sulfat de calci. La precipitació de la sal s’esdevé poc després d’haver passat l’aigua de la primera sèrie de basses a la segona, en la qual continua l’evaporació, que ha d’ésser controlada per tal d’evitar que precipitin altres sals, segons la composició de les salmorres finals. En les salines marítimes o en les salines d’interior que en contenen, les sals de magnesi i el brom solen ésser recuperats. Pel que fa a la sal gemma, si hom parteix del mineral, hom la fon en forns rotatius a una temperatura de l’ordre dels 800°C i les impureses se separen per precipitació, mentre el clorur sòdic líquid és abocat en motlles i la sal és posteriorment triturada, o bé en safates de refredament, en les quals és remogut constantment mentre cristal·litza en grans grossos. El procediment emprat per a aconseguir la sal de salmorres obtingudes en injectar aigua dolça al si de jaciments de sal gemma, i també, en alguns casos, per a obtenir-la d’aigües salades, consisteix a eliminar les impureses per mètodes químics i a evaporar posteriorment l’aigua per procediments diferents segons el producte final que hom vol obtenir. Així, per a aconseguir sal de gra molt fi hom recorre a la cristal·lització instantània i continua fent bullir la salmorra, eventualment, en calderes de buit, amb extracció contínua de la sal. Altrament, per a obtenir sal de gra gros de diferents dimensions hom evapora l’aigua entre 85° i 90°C sense agitació de la dissolució, i les dimensions del gra són funció directa del temps que dura el procés.