El lloc i el castell de Sàlau, són documentats des del 966. El poblet és format per una grup de cases agrupades vora l’església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu de Salo i un grup de masos situats a la vall de la riera constitueixen la parròquia sorgida a l’ombra del castell, que fou successivament baronia de diversos cavallers. Hom escriu Salo, la gent del país pronuncia Salu, però no manca qui, erradament, diu que s’hauria de dir Saló.
i l’església apareix citada el 975 amb l’advocació de Sant Feliu. L’edifici actual no sembla conservar cap resta romànica. És sufragània d’aquesta parròquia l’església de Santa Margarida de Mejà (Maià o Meià), de l’antiga quadra d’aquest nom, que formà municipi propi amb Salo i Claret dels Cavallers. La festa major de Salo s’escau el quart diumenge d’agost.