Era monjo de Ripoll; probablement, el mateix que després del 1046 oferí al monestir uns quants còdexs en lliurar-hi el seu fill. Fou promogut a bisbe segurament per Sanç III d’Aragó i el cardenal legat Hug Càndid, i consagrat al monestir de Sant Victorià d’Assan, on residí fins que el rei restaurà la catedral de Roda, el 1086. El rei demanà al papa Gregori VII que el deposés per incompetent. Salomó es retirà el 1075 al monestir de Ripoll. Cap al 1095 escriví una carta al rei Pere I d’Aragó on informava de l’estat de la diòcesi de Ribagorça durant el seu govern, que conté detalls d’interès.