La segona tripulació de la Sal’ut 1, després de passar 23 dies a l’espai, morí d’accident a la tornada a causa d’una descompressió brusca. La Sal’ut 2 fallà. La Sal’ut 3, que tingué una missió de reconeixement militar orbital i fou visitada per la tripulació del Sojuz 14, anava proveïda de càpsula per al retorn automàtic de film. La Sal’ut 4 tingué una missió primordialment científica, i la Sal’ut 5, novament militar. La Sal’ut 6, llançada pel setembre del 1977 i que funcionà fins pel juny del 1982, fou el primer pas vers el desenvolupament d’estacions orbitals permanents. Gràcies a la Progress 1, nau de subministrament no tripulada, la tripulació de la Sojuz 26, llançada pel desembre del 1977, amb 96 dies de permanència a l’espai, en baté el rècord (de 84 dies), establert el 1974 en l’estació orbital nord-americana Skylab per la tercera tripulació que hi arribà. Les visites de la Sojuz 27 i de la Sojuz 28 coincidiren amb l’estada de la Sojuz 26. Posteriorment, hom assolí estades de 140, 175 i 185 dies, en les quals hom pogué estudiar els efectes de llargs períodes en apesantor. El 1981, la nau Cosmos 1267 s’uní a la Sal’ut 6, tot formant un prototip de la futura estació orbital soviètica. Amb la Sal’ut 7 hom efectuà missions de 211 dies (1982), 150 dies (1983) i 238 dies (1984). El llançament de l’estació orbital Mir (1986) fou la darrera de les operacions del programa. L’estació, no utilitzada des del 1986, caigué a l’atmosfera terrestre al febrer del 1991.