Vida i obra
Estudià teologia i filosofia al seminari de Barcelona (1881-95). El 1909 fou nomenat canonge magistral de la catedral de la Seu d’Urgell. Col·laborà a Revista de Catalunya i fundà i dirigí la Revista Lul·liana (1901-05). Bona part dels seus estudis estan centrats en la figura i l’obra de Ramon Llull, que ell presentava com a «pensament nacional», i que intentava de compaginar amb l’escolasticisme.
És autor d’Institucions de Catalunya (1895), Assaig crític sobre el filòsof barceloní En Ramon Sibiude (1896), La filosofia nacional de Catalunya (1902), Lo beat Ramon Llull (1903), Les doctrines lul·lianes (1904) i El sistema científico luliano (1908).
Entre els treballs històrics destaca Lo canonge Pau Claris (1884), assaig escrit quan era un jove seminarista i que fou premiat en un Certamen de la Joventut Catòlica. Es tracta d’una obra apassionada, plena d’un romanticisme historiogràfic que enalteix la figura del capdavanter de la revolució catalana del 1640 i l’identifica amb les aspiracions de la nació catalana: «Pau Claris sintetitzà tots els desitjos, aspiracions é idéyes de Catalunya, y no feu altre cose que mostrar per medi de sa paraula y de sos fets lo que pensava y volia sa pàtria estimada.»
També és autor d’un important assaig en castellà: Santo Tomás de Aquino y el descenso del entendimiento: Platón y Aristoteles harmonizados por el beato Raimundo Lulio (1911).
A la Biblioteca del Seminari Conciliar de Barcelona es guarden nombrosos manuscrits seus (ms. 1-51). Els seus treballs filosòfics lul·lians foren continuats pel seu deixeble Joan Avinyó.
Bibliografia
- Rourera, LL. (1986): Escrits i polèmiques del lul·lista Salvador Bové. Barcelona.