D’infant es traslladà a Santa Coloma de Gramenet, on la seva mare exercia de mestra. Ingressà al seminari de Barcelona (1943) i es vinculà a Acció Catòlica Obrera. Després de ser ordenat sacerdot, fou durant uns quants anys vicari de Barcelona. L’any 1965 fou nomenat rector fundador de la parròquia dedicada a l’arcàngel Sant Miquel, al barri del Singuerlín de Santa Coloma de Gramenet, on desenvolupà una intensa tasca social entre els aleshores immigrants andalusos i extremenys. Fou també molt important la seva tasca com a professor de català a la ciutat els anys del franquisme.
El 1988 tornà a Barcelona com a rector de la parròquia de Sant Oleguer, però el 2001 es traslladà novament a Santa Coloma de Gramenet, on continuà col·laborant en la vida parroquial i cívica. Fou autor de diversos llibres i opuscles, entre d'altres, L’Església del segle XXI: hipòtesi de treball (1998), Diàlegs d’un rector, Per què teniu por, bisbes de poca fe? (1999), en què criticà l’immobilisme de la jerarquia catòlica en desautoritzar el congrés Cristianisme al Segle XXI, organitzat per entitats de base.
Rebé diversos reconeixements, com ara el Premi Francesc Macià al treball (1988), de la Generalitat de Catalunya, i el de la Ciutat de Santa Coloma (1990). A banda, l’any 2004 el Centre de Normalització L’Heura de Santa Coloma de Gramenet creà un premi que porta el seu nom per a promoure la llengua catalana a Santa Coloma, i el 2010 hom donà també el seu nom a una nova biblioteca del Singuerlín.