Es llicencià a Barcelona el 1872 (fou deixeble de Letamendi) i amplià els estudis en diversos llocs d’Europa; fou deixeble de Billroth i de Kocher. El 1879 fou nomenat director de l’Hospital del Sagrat Cor, de Barcelona, recentment creat, i ocupà aquell càrrec fins a la mort; a través de l’escola de cirurgia que hi constituí, convertí aquest centre en un dels més importants de la cirurgia catalana. Practicà i ensenyà les doctrines de Lister i tingué la prioritat en la divulgació dels mètodes antisèptics. Entre els nombrosos treballs mèdics que publicà es destaca el Manual práctico de cirugía antiséptica (1880), que tingué una gran difusió i que li valgué el títol de membre del Royal College of Surgeons of England. Havia estat un dels fundadors d’El Laboratorio (1872), que donà lloc a l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya, institució de la qual fou president en 1893-95; fou també president de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona (1901-10) i catedràtic honorari de medicina de la universitat. El seu fill Lleó Cardenal i Pujals (Barcelona 1878 — Madrid 1960) fou catedràtic de cirurgia a la Universitat de Madrid (1912), de la qual fou rector; publicà diverses obres, entre les quals un Diccionario Terminológico de Ciencias Médicas (1916).
Salvador Cardenal i Fernández en un gravat de l’època
© Fototeca.cat
Metge i cirurgià.