Vida i obra
Fou secretari de la Junta de Museus de Terrassa i del Patronat Municipal de la Biblioteca Museu Soler i Palet, a través del qual continuà l’obra de Josep Soler i Palet. L’any 1932, el Patronat Soler i Palet li donà facultats per a iniciar les gestions per a la creació de l’Arxiu Històric de Terrassa (conegut, des del 1982, com a Arxiu Històric Comarcal de Terrassa).
S’introduí en el món de la història a través del Centre Excursionista de Terrassa, una de les associacions civils amb més voluntat de recerca en els camps de la història, l’art i les ciències naturals i que s’emmarcà dins el moviment de la Renaixença. El 1919, arran d’una excursió al monestir de Sant Benet de Bages, entrà en contacte amb l’historiador i mossèn Fortià Solà i Moreta, que l’orientà en l’estudi i la recerca històrics.
El 1921 publicà el seu primer article en la Revista Catalana, tres anys després començà a publicar en el Butlletí del Club Pirinenc de Terrassa, i des del 1927 ho feu regularment en la premsa vinculada al catalanisme polític —La Veu de Catalunya (òrgan de la Lliga) i La Publicitat (òrgan d’Acció Catalana)—. Preparà i coordinà l’edició pòstuma del llibre de Soler i Palet Egara-Terrassa (1928) i publicà Les esglésies romàniques de Terrassa (1929) —editat diverses vegades fins el 1982—. També col·laborà en l’edició del primer volum d’Àlbum Meravella, obra dirigida per l’arquitecte Cèsar Martinell, un dels darrers testimonis del Noucentisme.
Participà en el primer volum de la Biblioteca d’Estudis Comarcals, dedicat a la comarca del Vallès, amb l’estudi Espiritualitat montserratina de Terrassa (1930). En el llibre també s’hi recollien treballs de Francesc Glanadell i Torras, Pau Vila, Francesc de Paula Maspons i Anglasell, Francesc Carreras i Candi, Miquel Carreras i Costajussà, Joan Sacs, Jacint Elies Escayol i Joan Amades, que exerciren sobre ell una forta influència metodològica. També fou membre actiu de diversos patronats i publicacions catòliques: secretari de la Lliga de Perseverança del Sant Esperit des del 1929, secretari del Patronat de les Colònies Escolars municipals des del 1930 i redactor en cap (1930-32) de la revista La Creuada.
Entrà en contacte amb el notari i arxiver del Districte Notarial de Terrassa, Francesc de P. Badia, que li confià la col·locació i la conservació dels protocols notarials antics. Aquesta tasca li permeté buidar notícies de centenars de volums datats entre els segles XIII i XVIII. El notari Badia fou assassinat l’any 1936, i la seva esposa, Montserrat Tobella, i Josep Rigol aconseguiren salvar tres fons bàsics de l’arxiu: el procedent de les esglésies de Sant Pere i del Sant Esperit, el procedent del consell municipal i el de la notaria local. Cardús, juntament amb Josep Rigol i Conrad Padrós, fou l’encarregat de la conservació d’aquests documents. Durant la Guerra Civil Espanyola participà en la defensa del patrimoni històric terrassenc i lluità a favor del catalanisme. La postguerra li retallà de manera dràstica l’activitat associativa i les seves publicacions, ja que no volgué editar res si no era en català. Només el 1947 tornà a editar, en català, l’obra Espiritualitat montserratina de Terrassa. Les vendes del llibre contribuïren a subvencionar les despeses de l’organització de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat a Terrassa, dutes a terme per la Comissió Abat Oliba, de la qual Cardús era membre. Aquest fou el primer acte multitudinari catalanista després de la instauració de la dictadura franquista i tingué un significat especial per a Cardús, com a patriota i com a catòlic practicant.
L’any 1949 fou nomenat vocal de la Comissió Organitzadora de la I Exposició Nacional de Numismàtica, celebrada a Terrassa. També fou membre del Patronat Pro Castell-Cartoixa de Vallparadís (inaugurat l’any 1950), al qual dedicà l’obra El castillo Cartuja de Vallparadís. Visión histórica (1954). Segons explica Joan F. Cabestany i Fort, aquesta obra meresqué el reconeixement de Jaume Vicens i Vives, el qual, en una de les reunions dels col·laboradors que preparaven l’Índice Histórico Español, assenyalà que entre tots els historiadors locals Cardús mereixia un lloc destacat perquè no era un simple erudit local, sinó que tenia categoria d’historiador per la gran correcció metodològica de les seves investigacions.
Per la seva rigorositat metodològica i l’extens coneixement documental, la seva obra ha estat considerada la base de la interpretació moderna de la història de Terrassa. Molts dels seus plantejaments han estat un estímul per a endegar investigacions posteriors i, al mateix temps, les seves teories han generat intensos debats historiogràfics —la continuïtat Ègara-Terrassa; afirmacions sobre la moneda ibèrica.
Entre les monografies històriques de Cardús destaca Terrassa medieval. Visió històrica (1960, reedició revisada i ampliada el 1984), en què l’autor abordà el gran debat de la historiografia local terrassenca: la desaparició d’Ègara i el naixement de Terrassa, incloent-hi la seva evolució fins al segle XIV. En Un Nadal tacat de sang: la mort de l’abat Biure (1961), tractà de l’assassinat de l’abat Arnau Ramon de Biure per Berenguer de Saltells, la nit de Nadal del 1350. L’obra fou editada per Jaume Aymà i Ayala. Segons Josep M. Ainaud i de Lasarte, el llibre segueix una dita de Miquel Coll i Alentorn, historiador, polític democratacristià i amic de Cardús: “La història d’un poble ens mostra el que aquest ha estat: les seves llegendes ens fan conèixer allò que hauria volgut ser.” L’estudi Historial de la Guerra Napoleònica a Terrassa: heroic sacrifici d’un patriota exemplar (1962) meresqué una elogiosa ressenya de Manuel Riu i Riu (Destino, 1963), que destacà el bagatge i l’aguda sensibilitat d’historiador de Cardús i definí l’estudi com a modèlic. Per la seva banda, La ciutat i la seu episcopal d’Egara (1964) és un estudi que s’inicia al període prehistòric i tracta del poblat ibèric, la ciutat romana i la seu episcopal.
També fou autor d'Història monetària de Terrassa (1951), Belleses i records del temple del Sant Esperit (1955), Un Nadal tacat de sang (1961), Nom i escut de Terrassa (1961) i Historial de les guerres napoleòniques a Terrassa (1962).
Moltes de les seves obres s’han editat pòstumament a través del Patronat Municipal Soler i Palet: Nom i escut de Terrassa (1961), El vot de Terrassa a Sant Roc (1964), Terrassa durant la guerra separatista dita dels Segadors (1971), Grandeses i antiguitats d’Egara-Terrassa: Joan Arnella (1570-1636) (1973), Fra Francesc Buada i Parellada, natural de Terrassa (1976) i Belleses i records del temple del Sant Esperit de Terrassa (1955), de la qual es feu una reproducció facsímil l’any 1981.
També és autor de L’escultor Arnau Cadell i el seu claustre de Sant Cugat. Bibliografia de Salvador Cardús (1993) —obra que fixà l’escultor i el període temporal de la construcció del claustre de Sant Cugat i, seguint Miquel Forrellad i Solà, és de referència obligada per a tots els historiadors del tema—, El màrtir terrassenc P. Joan Font i Maduixer, S.I. (1574-1616) (1997) i Ordinacions de bon govern de la batllia de Terrassa. 1299-1625 (2000). D’altra banda, la revista Terme de Terrassa ha publicat els següents manuscrits de Cardús: “Terrassa medieval: el mercat setmanal, la fira, la mesura” (1998), “Terrassa medieval: castells, esglésies i masos” (1999), “Terrassa medieval: la vall de Terrassa” (editat i revisat per Vicenç Ruiz i Gómez) i “Terrassa medieval: el forn, la fleca, els molins i les fàbregues” (2000).
Lectures
- Puig i Ustrell, P.: Salvador Cardús i Florensa, Ajuntament de Terrassa, 2000 (“Homenatges”).