Ensenyà història de la filosofia a la Universitat Rovira i Virgili, on era catedràtic (1985-2007). Els seus dos àmbits d’estudi principals han estat la cultura clàssica, grega i llatina, i el pensament modern. Amplià estudis de la seva especialitat a Heidelberg, Ratisbona i Berlín. És membre de la Societat Catalana de Filosofia (Institut d’Estudis Catalans) i corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Entre les seves obres cal esmentar: Falange y filosofía (1976), El espíritu y la vida en Max Scheler (1982) i Les arrels romàntiques del present (1997).