Fill del notari figuerenc Bonaventura Prats i Valls. Lluità a la defensa de Barcelona (1697) contra els francesos. Més tard se significà com a filipista i fou empresonat pel govern del rei arxiduc Carles III; alliberat, anà a la zona filipista i esdevingué secretari particular del duc de Berwick. En entrar aquest a Barcelona (1714), fou secretari de la Junta que es formà per a governar interinament la ciutat; més tard fou secretari general i escrivà de cambra principal de l’Audiència, càrrec des del qual s’oposà sovint a l’autoritat dels capitans generals i en el qual cometé abusos per lucrar-se. Aquest càrrec passà, per herències successives, fins al seu besnet Miquel Maria de Prats-Mates i de Vilalba, tercer baró de Sarrai. El 1715 assistí a l’ocupació de Mallorca per les tropes filipistes i el mateix any fou nomenat arxiver de l’Arxiu de la Corona d’Aragó; el 1717 li fou concedit privilegi de cavaller del Principat. Fou pare del primer baró de Sarrai.