Salvador Fà i Llimiana

(Tarragona, Tarragonès, 1933 — Tarragona, Tarragonès, 16 de juliol de 2009)

Coreògraf i director de dansa.

El 1943 ingressà a l’Esbart Dansaire de Tarragona. Tingué com a mestres Màrius Blanch, director de l’Esbart Sabadell Dansaire, Manel Comas, director de l’Esbart Verdaguer, Juan José Linares Martiáñez en la dansa internacional i Domènec Aleu, mestre de dansa a Tarragona. El 1943 debutà com a director de dansa al Grup de Valls. Seguiren l’Esbart Dansaire de Tarragona (1956-67), l’Esbart Dansaire de Vilabella (1968-72), el Grup de Danses de l’Aleixar (1970-78) i altres esbarts de les comarques tarragonines, entre els quals, novament, l’Esbart Dansaire de Tarragona (des del 2007). Com a coreògraf s’inicià el 1972 amb la representació del ball del Sant Crist a l’església parroquial de Salomó. Promogué la Ballada de Danses Catalanes de Tarragona per les festes de Santa Tecla (1977-88) i el 1982 fou el principal impulsor de la Mostra de Folklore Viu celebrada durant aquesta festivitat. Creà coreografies per a sarsueles i per a escoles i el 1983 fou l’impulsor de la Federació Espanyola d’Agrupacions de Folklore, de la junta directiva de la qual formà part fins el 1997 i a partir del 2001 de la delegació de Catalunya. El 1985 fou membre fundador de l’Agrupament d’Esbarts Dansaires de Catalunya. Recuperà nombrosos balls populars catalans (Ball de Gitanes, Ball de la Candela de l’Ametlla de Mar, Ball de Punteta i Taló, Ball dels Set Pecats Capitals de Tarragona, Jota de Bítem) i aplegà una gran quantitat de documentació sobre dansa popular catalana. El 1998 fou premiat amb el Diploma de Serveis Distingits per l’Ajuntament de Tarragona i pel Patronat Municipal de Turisme de Tarragona. El 2006 rebé la Creu de Sant Jordi.