El seu pare, Salvador Feliu (mort el 1686), botiguer de teles i, des del 1682, mercader, era descendent d’una família pagesa de Mataró que el 1670 assolí la ciutadania honrada en la persona de Francesc, germà de Salvador. Fou tutor seu Narcís Feliu de la Penya. Continuà la companyia de venda de teixits que el seu pare tenia amb el mercader Pau Feu, un dels fills del qual, Josep Feu, ciutadà honrat, emparentà amb la branca mataronina dels Feliu. Des del 1686 l’administració de la companyia fou exercida per Joan Puigxoriguer (botiguer el 1684, mercader el 1705). El 1698 Pau Feu, ja cavaller, se separà del negoci, que fou continuat per Feliu i Puigxoriguer fins el 1708. Fou un dels socis i administrador de la Companyia Nova de Gibraltar, formada per comerciar des d’aquesta plaça amb l’Atlàntic (1709). El 1705, juntament amb el seu parent, Josep Feu i Feliu de la Penya, fou designat per la ciutat de Barcelona per a la rebuda del rei arxiduc Carles III a Mataró. El 1708 assolí la ciutadania honrada. Fou conseller segon en 1713-14, i encarregat de l’abast de la ciutat durant el setge borbònic. Partidari aferrissat de la resistència, contribuí que fos refusada, contra el parer de Rafael Casanova, la proposta de rendició oferta pel duc de Berwick el 3 de setembre de 1714. L’11 de setembre hagué de negociar la rendició de Barcelona i presidir la transmissió de poders, feta en presència de Patiño, a la nova Junta d’Administradors borbònics (16 de setembre). Les seves propietats foren confiscades, i ell mateix fou desterrat, fins el 1717.