Salvador Galmés i Sanxo

(Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, 1878 — Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, 1951)

Salvador Galmes i Sanxo

© Fototeca.cat

Erudit i narrador.

Des del 1894 estudià la carrera eclesiàstica al seminari de Mallorca, i fou ordenat de sacerdot el 1904; per aquell mateix temps cursà estudis lliures a la Facultat de Dret de Barcelona, on es llicencià el 1907. Cap al 1911, per influència d’Antoni M. Alcover, començà a treballar per a la comissió editora de les Obres de Ramon Llulli aviat n’assumí tota la responsabilitat, cosa que li costà un llarg i enutjós plet amb Alcover (1919-23). Pràcticament tot sol, transcriví i prologà els volums V-XX de les Obres de Ramon Llull (1911-38) i, encara, tingué cura de l’edició del Llibre de meravelles (1931-34) i del Blanquerna (1934-54) a la col·lecció “Els Nostres Clàssics”. Escriví una Vida compendiosa del beat Ramon Llull (1915), un excel·lent estudi sobre el Dinamisme de Ramon Llull. Traduí i prologà per a la Fundació Bernat Metge, D’agricultura, de Cató (1927), Del camp, de Varró (1928), i De l’orador, de Ciceró (1929-33). La seva tasca d’erudit no li permeté de dedicar-se prou a la seva vocació d’escriptor. Deixà només la contarella primerenca Flor de card (1911) i les magnífiques narracions recollides pòstumament a Novel·letes rurals (1953) i Quadrets i pinzellades (1956). La seva narrativa rebé la influència del modernisme, però amb una marcada tendència al costumisme i sense acabar de trencar amb el naturalisme de tradició vuitcentista.