Salvador Genís i Bech

(la Jonquera, Alt Empordà, 8 de setembre de 1841 — Pineda de Mar, Maresme, 27 de març de 1919)

Mestre, poeta i narrador.

Vida i obra

Feu els estudis de magisteri a Girona i fou mestre d’escola, entre altres poblacions, a Sant Feliu de Guíxols i a Barcelona, i autor de manuals i mètodes escolars com El auxiliar del maestro catalán en la enseñanza de la lengua castellana (1869, deu edicions fins el 1925); Lectura bilingüe, 1900; Vocabulari català-castellà, 1910, i Estampa i ploma. Mètode de lectura catalana, 1912). Publicà en La Renaixença, La Vanguardia i La Veu de Catalunya nombrosos articles sobre aspectes polèmics de l’ensenyament a Catalunya.

Col·laborà amb relats i poemes catalans a Lo Nunci, entre el 1878 i el 1879, i amb poemes en català o en castellà a El Faro Bisbalense, Revista de Gerona i Lo Gai Saber, en què publicà el quadre de costums en vers L’aplec de Santa Llúcia. Participà en certàmens literaris de Girona, Sant Feliu de Guíxols i Arenys de Mar i als Jocs Florals de Barcelona (1876).

La seva obra dispersa ha estat aplegada a En defensa de l’ensenyament en català. Articles pedagògics i altres escrits (2000).

Bibliografia

  • Ferrer Costa, J. i Pujadas Marquès, J.: “Prefaci”, dins Genís i Bech, Salvador: En defensa de l’ensenyament en català. Articles pedagògics i altres escrits. Barcelona, Fundació Pere Coromines, 2000, p. 9-23.