Inicià els estudis musicals amb José Rolón, Francisco Agea i Carlos Chávez al Conservatori Nacional de Música de Ciutat de Mèxic i els amplià a París, ciutat on visqué del 1951 al 1953. El 1955 es traslladà a Barcelona, on residí fins poc abans de morir, per estudiar composició amb Cristòfor Taltabull. Estrenà a Mèxic l’òpera Severino (1961; al Liceu el 1966). També feu incursions en el món de la direcció d’orquestra i compongué música incidental. El catàleg de la seva obra és format majoritàriament per peces per a veu i piano, amb una clara influència dels lieder de R. Schumann, H. Wolf i R. Franz.
Home inquiet, s’interessà per la crítica —musical, pictòrica, poètica— i treballà com a periodista. Dugué a terme una important tasca de relació i de promoció cultural hispanomexicana. Organitzà exposicions d’art mexicà, i per iniciativa seva s’organitzaren a Sant Joan de les Abadesses els actes d’homenatge a Jaume Nunó, nascut en aquesta ciutat i autor de la música de l’himne mexicà. Ingressà a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi el 1983, de la qual fou un membre molt actiu fins que el 1985 presentà la renúncia. Membre corresponent de les acadèmies de Sant Carles de València i de San Fernando de Madrid i del patronat de l’Institut Amatller d’Art Hispànic, i membre honorari de l’Orfeó Català de Mèxic, publicà monografies d’artistes catalans relacionats amb Mèxic —El pintor Pelegrín Clavé (1966), El escultor Manuel Vilar (1969) i Antonio Fabrés (1977)—, i feu exposicions de pintura a Mèxic, Barcelona i Sant Joan de les Abadesses. El 1986 publicà l’assaig El sentimiento de la música.