Durant la seva etapa de formació establí una fructífera amistat amb Antoni Clavé, una relació que els portà a compartir militància ideològica i tots els avenços tècnics i conceptuals de l’efervescent escena artística de l’època. Ambdós participaren en concursos com el de cartells que organitzava el setmanari catalanista d’esquerres L’Opinió (en el qual, l’any 1933, Clavé s’endugué el primer premi i Ortiga el segon) i es feren càrrec de la decoració del Celler Bohemi, una botiga d’alimentació que tenia un espai dedicat a actuacions artístiques.
A causa de l’època convulsa en què visqué i, especialment, d’una curta trajectòria vital, es conserven pocs elements de la seva producció que, en conjunt, se centrà en la utilització de recursos propis de l’estètica contemporània amb voluntat de transcendir a l’esfera popular. Així i tot, el Museu Nacional d’Art de Catalunya disposa dels cartells originals creats per a les dues emblemàtiques exposicions organitzades pel col·lectiu ADLAN (Amics de l’Art Nou): “Tres escultors que presenta ADLAN” i la del Grup Logicofobista. La Fundació Palau de Caldes d’Estrac també té en dipòsit un exemplar de l’esmentat cartell “Tres escultors...”, a més d’un altre sobre l’obra de teatre ¡No quiero, no quiero! de Jacinto Benavente i, finalment, la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi acollí la seva obra Vista del port de Barcelona des de la Porta de la Pau, premiada amb la medalla de plata en el concurs de paisatge Josep Masriera del 1930.
Una altra bona empremta del seu treball es troba en les portades, els collages i els fotomuntatges dels quatre exemplars de la revista Aire (1937-38), una publicació destinada a propagar els avenços tecnològics de l’aviació i les virtuts tècniques del tercer regiment aeri republicà. Morí afectat per una tuberculosi pulmonar, quan era al camp de concentració feixista de Camposancos, municipi d’A Guarda.