Col·laborador assidu dels Jocs Florals, fou proclamat Mestre en Gai Saber (1965). En poesia publicà Cant a la vida (1918), Ritmes sentimentals (1925), La rel (1929), Amb l’infinit a les mans (1935), Caps de brot (1966). Publicà també poemes per a infants: Cuques de llum (1930), El senyor Pèsol i altres plantes (1937), Ales humanes (1938) i Plantes i cuques de llum (1966). A més, els contes infantils Infants i fruites (1930). S'exilià el 1939 i tornà el 1948. Havia escrit a La Tralla , a Fornal i a El Poble Català de Tolosa (Llenguadoc).
Salvador Perarnau i Canal
© Fototeca.cat
Poeta.