Eclesiàstic, fou catedràtic de retòrica del seminari episcopal de Barcelona (1743-58) i capellà de Palau (1760).
Ingressà el 1748 a l’Acadèmia de Bones Lletres, on desplegà una gran activitat: redactà poemes en català (1754 i 1756) i treballs erudits diversos com Disertación sobre la elocuencia latina desde el siglo VII al XII i sobre la història eclesiàstica de Catalunya. També traduí en vers castellà les Geòrgiques de Virgili (1789), i, per instigació del bisbe Climent, li fou encarregat d’organitzar materials bibliogràfics antics per a un projecte de diccionari català-castellà (1769). També per disposició de Climent, publicà uns Rudimentos de gramática castellana (Barcelona 1770), amb una certa presència del català, per a les classes del seminari.
Deixà diversos manuscrits de temàtica bíblica i publicà opuscles circumstancials.