Salvador Riba i Soler

(Igualada, Anoia, 28 de novembre de 1861 — Alella, Maresme, 18 de febrer de 1933)

Salvador Riba i Soler

© Escola Pia

Religiós escolapi i mestre.

Biografia

Ingressà a l’Escola Pia el 10 de juliol de 1876, després d’estudiar al col·legi de l’orde de la seva ciutat natal. Féu el noviciat a Moià, on professà l’1 de setembre de 1878, i cursà la carrera eclesiàstica a la casa central d’estudis de San Marcos de Lleó. El 1886 fou enviat a Balaguer i hi ensenyà francès, matemàtiques i ciències naturals.

Fou el primer rector del col·legi Calassanci de Barcelona, al carrer Ample, càrrec que mantingué durant 25 anys (1894-1919). El col·legi Calassanci era una segregació del de Sant Antoni de Barcelona feta el 1894 perquè del barri de la Mercè en procedia un nombre molt elevat d’alumnes que estudiaven el comerç.

El 1903 fou nomenat un dels membres de la comissió per a portar a la pràctica el pla d’estudis comercials que s’estava experimentant en tres col·legis escolapis. La tasca de la comissió, per indicació del pare provincial Antoni Mirats, era aconseguir que en tots els col·legis se seguís un mateix pla d’estudis comercials per als alumnes que no cursaven el batxillerat, sinó que feien la primària completa; es pretenia dotar els alumnes que no obtenien cap titulació en els seus estudis d’una bona preparació.

Posteriorment esdevingué rector de Balmes (1919-20) i de Sant Antoni (1922-25). Durant el període de 1919-25 fou, a més, assistent provincial.

Residí al col·legi de Sarrià (1920-22 i 1925-28) i hi donà classes de comerç. El 1928 passà a Alella com a mestre dels júniors que estaven acabant els estudis, ja que aquell any precisament s’havia obert la nova casa central d’estudis d’Albelda de Iregua, on passaren els que començaven la teologia a Iratxe. El 1931 tornà a Sarrià.

Els dos llibres escolars que publicà sobre urbanitat per als alumnes de primària són uns petits volums amb tapes de cartró, il·lustrades amb dibuixos modernistes; el text és en forma de preguntes i respostes, amb lletra molt llegible, espaiada i amb dibuixos adients. Tenen el mateix format que els d’història i geografia del pare Joan Baptista Ambròs, els de religió del pare Salvador Marcó, i els d’aritmètica i geometria del pare Tomàs Garí-Montllor. El color de les tapes distingia les diferents assignatures. Tots plegats formaven una col·lecció renovadora per als alumnes de primària.

Obres

  • Nociones de urbanidad para uso de las Escuelas Pías. Primer grado. Barcelona: Impremta Elzeviriana de Borràs i Mestres, 1904; 2a ed. 1909; 3a ed. 1915; 4a ed. 1922.
  • Nociones de urbanidad para uso de las Escuelas Pías. Segundo grado. Barcelona: Impremta Elzeviriana de Borràs i Mestres, 1905; 2a ed. 1909; 3a ed. 1915; 4a ed. 1926.

Bibliografia

  1. Pedro Manuel Alonso Marañón: La Iglesia docente en el siglo XIX. Escuelas Pías en España y en América. Formación del profesorado y expansión educativa. Alcalá de Henares: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Alcalá, 1996, pàg. 567.
  2. «Consueta», en Ephemerides Calasanctianae (Roma, maig-juny del1934), núm. 3, pàg. 142-143.
  3. Diccionario enciclopédico escolapio. Vol. II: Biografías de escolapios. Salamanca: Publicaciones Calasancias, 1983, pàg. 463.