Fou comissari reial dels exèrcits del Principat. El 1798 fou admès com a membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, a la secció d’història natural, que dirigí (1803-07). Hi llegí diverses comunicacions, com La verdadera causa de las erupciones volcánicas (discurs d’ingrés, 1799). Lluità contra les forces napoleòniques (1808-14) i publicà una Carta familiar... sobre l’ocupació francesa de la Seu d’Urgell. El 1835 esdevingué censor de l’Acadèmia.