Treballà a la banca després d’estudiar Comerç, però es decantà pel periodisme i col·laborà durant setanta anys a la premsa amb ressenyes i crítiques teatrals, articles de divulgació i, també, poesia. Col·laborà a Baluard de Sitges fins que fou clausurat per la Dictadura de Primo de Rivera i després fundà La Punta i la Gaseta de Sitges i continuà col·laborant en altres publicacions tant comarcals com barcelonines (La Veu de Catalunya, La Nova Revista, Mirador). Quan després de la Guerra Civil, la majoria deixaren de publicar-se, continuà treballant per a L’Eco de Sitges, Sitges i Antologia de Sitges.
Publicà, a més, dos reculls de poesia, Rims de l’hora sitgetana (1928) i Càntic del Vinyet i altres poemes (1977), un llibre de relats curts, Dones del meu paisatge (1928), i un pròleg a Blanc damunt blau d’Agustí Esclasans (1947).
Tant la seva activitat cultural i ciutadana, promovent homenatges populars, exposicions i tota mena d’actes culturals, socials i polítics per a la ciutat, com la literària, el feren mereixedor de La ploma d’or del 1970 i del títol de Fill Predilecte de la Vila (1977).