Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de la seva ciutat (1932) i posteriorment obtingué el grau d’Oficial d’Enginyers de l’Escola Popular de Guerra. Exiliat el 1939 i internat al camp de concentració d’Argelers, fou alliberat el 1942. Aquests anys es relacionà, entre altres, amb R. Dufy,A. Maillol, O. Domínguez i A. Fenosa, i inicià una etapa expressionista. El 1944 féu la primera exposició individual i el 1946 exposà al Salon des Surindependants de París.
Coincidint amb el retorn a València (1953), començà a manifestar-se en la seva obra l’impacte dels corrents informalistes, i esdevingué un dels pioners de la pintura matèrica. Integrà llimalles, planxes metàl·liques, sorres aglutinades i relleus, cargols i filferros per a teixir superfícies i tota mena de textures heterogènies a les seves obres. La progressiva preocupació pels fets estructurals i l’espacialisme el menaren a una sèrie d’integracions (1964), dins una mecànica plàstica que l’abocà a les màquines per a l’esperit, objectes escultòrics d’aspecte tecnològic, aptes per a ésser manipulats.
Membre del Grup Parpalló des del 1957, a banda de fer un gran nombre d’exposicions individuals, participà també a la III Biennal Hispanoamericana (1960), a la XXX Biennal de Venecia (1962) a l’exposició “Spanish Art Contemporary” de la Tate Gallery (1962), a la VII Biennal de São Paulo, amb una sala particular (1963), a la Triennal de Nova Delhi (1970) i a la primera Triennal europea d’escultura, a París (1978).
Des del 1983 la seva obra fou objecte de diverses retrospectives i el 1988 ingressà a l'Acadèmia de Sant Carles i el 1994 la Diputació de València li atorgà el premi Alfons Roig en reconeixement a la seva trajectòria. Té obra en museus de París, Nova York, Londres, Brussel·les, Zuric, Barcelona, València, Madrid i Sevilla.