Es llicencià en dret el 1894. Col·laborà en publicacions com La Renaixença, Pèl i Ploma i L’Avenç, entre d’altres. Fou un dels fundadors de Joventut, on exercí la crítica teatral i deixà clara la seva vinculació al modernisme. També fou cofundador del Teatre Íntim d’Adrià Gual, on prengué part en les representacions d’Ifigènia a Tàurida i d’Èdip rei, entre d’altres.
Com a autor teatral escriví La nit dels reis (1903), la seva primera obra i d’un sol acte; L’aniversari (1903), d’ambient melodramàtic; El miracle de santa Agnès (1908), en tres actes i música de F. Montserrat Ayerbe, que va ser un fracàs; Mirar per casa (1908), en col·laboració amb Alexandre P. Maristany, i Lo barco blanc (1928), que no s’arribà a representar. Es dedicà sobretot a l’adaptació de peces teatrals al català, tant en traduccions literals com en versions lliures: Shakespeare (per exemple a La novícia de Santa Clara, recreació de Mesura per mesura), A. de Lorde (La mà de mico) i Morel, Maeterlinck, Pirandello, Eurípides, Musset i Conan Doyle. Tingué molt interès a divulgar els autors del tombant de segle, però també donà a conèixer tant els clàssics com els èxits europeus, incloent-hi melodrames folletinescos i vodevils.
Té unes cent quaranta obres traduïdes, signades a vegades amb el pseudònim de Ramon de Bellsolà. També traduí alguns dels relats de Sherlock Holmes, de Conan Doyle, i fou un dels fundadors de l’Associació Wagneriana. Durant la seva vida anà reunint una gran biblioteca, que després passà a formar part del fons de l’Institut del Teatre.