Sovint l’èxit d’una operació de salvament depèn de la rapidesa amb què és iniciada i portada a terme, com és el cas dels tripulants i passatgers d’avions accidentats, de nàufrags, d’escaladors accidentats, d’incendis, etc. En el cas d’avions i de vaixells accidentats, les operacions de salvament han efectuat grans progressos, especialment gràcies al desenvolupament de les comunicacions per ràdio, que permeten de demanar ajut ràpidament o de detectar l’accident per la pèrdua de contacte de les estacions de terra amb l’avió o amb el vaixell. El salvament també ha progressat gràcies als avions de reconeixement, que permeten d’explorar àmplies zones en qualsevol indret, i als helicòpters, que permeten de prendre a bord les persones que es troben en la situació de perill. Els avions i els vaixells disposen d’equips de salvament, la natura i quantitat dels quals és reglamentada, com ara paracaigudes (eventualment d’obertura automàtica), salvavides, bots salvavides (eventualment proveïts de motor, amb aliments per a uns quants dies i amb equip de ràdio), etc. Els ports i els aeroports disposen d’embarcacions o de vehicles automòbils especialment equipats per a poder tallar la planxa, etc.
m
Medicina