Els seus caps eren membres d’una família iraniana mazdeista, convertida a l’islam, que havia estat al servei del califa al-Ma'mūn de Bagdad. L’imperi samànida s’estengué a Coràsmia, Tabaristān, Sistān i Ǧurǧān, bé que, d’una banda, els creixents estats veïns buwàyhida i dels ilkans el vetllaren, i, de l’altra, les lluites familiars internes anaren deixant el govern en mans d’esclaus funcionaris turcs, un dels quals, Alptigīn, l’anorreà definitivament. Sota els samànides, Bukhara, la capital, i Samarcanda esdevingueren dos importants centres culturals de l’islam, on tingué lloc el gran desenvolupament de la literatura persa, amb noms tan representatius com Rūdakī, Firdawsī, al-Nazī i Avicenna.
Dinastia samànida
| Ismā' īl ibn Aḥmad | 892-907 |
| Aḥmad ibn Ismā' īl | 907-913 |
| Naṣř ibn Aḥmad | 913-943 |
| Nūḥ ibn Naṣr | 943-954 |
| 'Abd al Mālik ibn Nūḥ | 954-961 |
| Mansūr ibn Nūḥ | 961-976 |
| Nūḥ ibn Manṣūr | 976-997 |
| Manṣūr ibn Nūḥ | 997-999 |
| 'Abd al-Mālik II ibn Nūḥ | 999 |