Samarcanda

Madrassa a la plaça Registan, Samarcanda

© Corel / Fototeca.cat

Capital de l’oblast homònima, a l’Uzbekistan.

Construccions mecàniques, indústria química, tèxtil (cotó) i alimentària. Rep gas pel gasoducte Bukhara-Taixkent. Universitat i diversos centres d’ensenyament superior i instituts d’investigació.

Capital de la Sogdiana en temps dels aquemènides, fou conquerida per Alexandre el Gran (~329 aC) i, amb el nom de Mαράλανδα, formà part de l’imperi selèucida i del regne de Bactriana. Conquerida pels àrabs en l’expansió de Qutayba ibn Muslim (709-712), durant el temps dels samànides esdevingué (segles IX i X) un dels principals centres culturals de l’islam, focus del renaixement literari persa. Després de les successives dominacions qarakànida, seljúcida (segle XI) i karakitai (segle XIII), Genguis Kan la devastà el 1220 i en deportà la població. En convertir-se en capital (fi del segle XIV) de l’imperi timúrida se’n produí el desenvolupament urbanístic i arquitectònic i esdevingué així el nucli econòmic i comercial més important de l’Àsia central. La seva davallada s’inicià sota el domini uzbek, durant el qual la capital fou traslladada a Bukhara (segle XVI). El 1868 fou ocupada per les tropes russes i restà com a capital del districte de Zeravšan. Amb la constitució de la RSFS de l’Uzbekistan (1924) en fou la capital fins a la seva substitució (1930) per Taixkent.

D’època timúrida destaquen la mesquita de Bibi Khanum (1399), esposa xinesa de Tamerlà; la necròpolis de Shāh-i-Zindeh, i el mausoleu, anomenat Gur-i-Amir, del mateix monarca. Es conserven també les madrasses d’Ulug Beg (segle XIV) i de Shirdar (segle XVII).