Situada en el centre de l’antic reialme, s’alçava damunt la muntanya homònima, excel·lent “talaia” estratègica. Destruïda per Salmanasar V (o Sargon II) el 722 aC, els seus habitants (uns 30 000), deportats a Assíria, foren substituïts per colons assiris. Conquerida pels babilonis (s. VII aC) i pels perses (s. V aC), amb la conquesta d’Alexandre el Gran (s. IV), els grecs hi establiren una colònia. Destruïda per Joan Hircà (~104 aC) i repoblada per Alexandre Janneu, Herodes la reconstruí en forma de típica ciutat romana i l’anomenà Sebaste (Augusta) en honor d’August. Evangelitzada pel diaca Felip en temps apostòlics, fou seu episcopal durant l’època bizantina. Destruïda pels perses (614) i conquerida pels àrabs (634) i pels croats (1165), la ciutat, abandonada i en ruïnes, cedí el lloc a Neàpolis (Nābulus). L’actual Sebastiyeh musulmana s’aixeca sobre una petita zona a l’E de l’antiga ciutat. Excavada en diverses etapes des del 1908 al 1968, han aparegut els temples d’August, d’Hèrcules i de Persèfone, així com la columnata de la via principal, el fòrum, el teatre, la basílica i l’hipòdrom. A la part àrab s’aixeca l’església de Sant Joan Baptista, construïda pels croats (1165) sobre la cripta bizantina on hi havia les preteses tombes del Baptista i les d’Elies i Eliseu.