Habitada des del Neolític, la ciutat fou reconstruïda (836) pel califa abbàssida al-Mu'taṣim i utilitzada com a residència de lleure fins a l’època d’al-Mutawakkil (final del segle IX); al segle XIV era en ruïnes. Sota la ciutat abbàssida fou descoberta (1912 i 1914) una necròpolis del IV mil·lenni aC, que conserva ceràmica pintada en vermell i negre i de decoració geomètrica. Els principals monuments abbàssides són el palau, del 836, que recorda els sassànides de Ctesifont, la gran mesquita, erigida per al-Mutawakkil, amb minaret en espiral del tipus del zigurat , i la mesquita de cúpula daurada, mausoleus del desè i onzè imams (segle XVII).
Mausoleu d’un dels dotze imams, Samarra
© Corel / Fototeca.cat