sami

lapó

f

m

Etnologia

Sami amb un trineu

© Staffan Widstrand/imagebank.sweden.se

Individu de raça molt discutida i de llengua finoúgrica, que viu a l’extrem septentrional d’Europa per sobre del cercle polar àrtic i que, a causa de les seves característiques físiques, constitueix un problema antropològic no resolt satisfactòriament.

La denominació ‘lapó’ tendeix a ser substituïda per ‘sami’, que és com aquest poble s’autodenomina. El mot ‘lapó’ prové de lapp (‘pedac’ en diverses llengües escandinaves), i al·ludeix de manera originàriament despectiva a la indumentària tradicional d’aquest poble. Han estat considerats per alguns antropòlegs com a pertanyents a una branca isolada de la raça àlpida, i per d’altres com una raça absolutament diferent de qualsevol altra d’Europa, amb trets preeuròpids, anomenada raça lapònida . Són braquicèfals, amb la cara ampla i els pòmuls prominents, el nas curt i arremangat, els ulls d’ametlla, sense plec mongol, i de color blau. En nombre d’uns 50 000 individus a mitjan anys noranta (dels quals només entre la meitat i dos terços parlen algun dels diversos dialectes sami), viuen actualment al nord de Suècia, Noruega, Finlàndia i a la península de Kola, a Rússia. Són sedentaris, pesquen i conreen patates, però alguns grups són encara nòmades i practiquen la ramaderia de rens. La societat és patriarcal, i els germans i les germanes mantenen relacions molt estretes fins i tot un cop casats.