És parlada per unes 35 000 persones (16 000 a Noruega, 6 000 a Suècia, 2 500 a Finlàndia i menys de mil Rússia a mitjan anys noranta) i hom en reconeix normalment nou dialectes, molt marcadament diferenciats, la meitat dels quals pràcticament extingits. Són trets característics del sami el sistema fonològic extremament ric, el nombre dual, la flexió interna per a expressar determinades oposicions morfològiques, la declinació relativament pobra en casos i la distinció entre forma atributiva i forma predicativa de l’adjectiu. El sami desconeix l’harmonia vocàlica uraliana. Els dialectes samis, pregonament diversificats, pateixen la influència lèxica i sintàctica de les respectives llengües oficials (noruec, suec, finès, rus). Els primers texts escrits en sami són publicacions religioses i abecedaris del s. XVII. Les primeres gramàtiques samis foren publicades l’any 1840 a Stuttgart i el 1850 a Cristiania, i el primer diccionari, el de Stockflern, a Cristiania (1850). Actualment el sami és escrit en diverses modalitats dialectals i amb diverses ortografies. El seu conreu literari es consolidà a partir dels anys trenta del s. XX (publicacions de la Societat Lapona de Cultura i fundació, el 1979, de l’Associació d’Escriptors Lapons). Es destaca l’obra del poeta Paulus Utsi (1918-75).
m
Lingüística i sociolingüística