Fill de pare egipci de la comunitat copta i de mare francesa, estudià a París des del 1947, i es diplomà en ciències polítiques (1952), estadística (1956) i economia (1957). S’afilià al Parti Communiste Français, del qual es distancià per adoptar posicions pròximes al maoisme. En 1957-60 fou economista per al desenvolupament a l’administració egípcia i, en 1960-63, assessor del govern de Mali. Posteriorment fou successivament professor a les universitats de Poitiers, Dakar i Vincennes. El 1973 publicà la seva obra cabdal, Le Développement inégal. Essai sur les formations sociales du capitalisme périphérique (1973), que el convertí en un dels principals proponents del corrent marxista anomenat tercermundista, que en síntesi manté que el desenvolupament capitalista del primer món té lloc gràcies a l’explotació del tercer món (que ell anomena “perifèria” o, genèricament, “el Sud”). Posteriorment el seu pensament ha estat una referència dels moviments altermundistes i antiglobalització. Fou un dels impulsors del Fòrum Social Mundial (2001).