Segons la tradició, els samnites, juntament amb els sabins (sabí), arribaren al país dels opici i, després de fusionar-se amb aquests, donaren naixença a un poble nou, el dels oscs, un cop acabada la conquesta de la Campània. Lingüísticament, els samnites constitueixen, doncs, el grup meridional de la família de l'oscoúmbric, i llur cultura palesa una doble influència: de l’Apúlia i de la Campània. Conqueridors de Càpua (~421 o 438 aC), posteriorment feren aliança amb els romans, després d’haver lluitat contra ells potser en tres ocasions (guerres samnites). A partir del 355 aC la intervenció romana a l’Apúlia posà terme a llur expansió. Fracassades algunes temptatives de redreçament (cap al 295 aC), els samnites caigueren en decadència fins que el 83 aC, en el transcurs de les guerres entre Mari i Sul·la, foren derrotats i exterminats.
m
Història