samprasārana
*

m
Lingüística i sociolingüística

Terme lingüístic procedent dels antics gramàtics indis.

Designa el desenvolupament d’una vocal a l’interior d’un grup format per una consonant i una sonant, amb transformació consegüent de la sonant en consonant Per exemple, el llatí certus (en grec kritós), de l’arrel krtos.