S'incià professionalment el 1998 als diaris El País i El Periódico de Catalunya. L'any 2000 fou enviat a l'Orient Mitjà per a documentar el conflicte palestinoisraelià per a l'Agència EFE. El 2004 s'incorporà a l'Associació de Fotògrafs Professionals d'Espanya, i des del 2006 treballa com a freelance per a alguns dels diaris més importants del món, especialment el New York Times.
Ha realitzat reportatges fotogràfics en molts dels punts més conflictius del món, amb una especial dedicació a l'Orient Mitjà (Palestina, el Líban, l'Iraq, el Sàhara Occidental, etc.), bé que ha cobert també altres zones inestables del món, com ara el Pakistan, o amb realitats conflictives: els immigrants a Espanya, la catàstrofe ecològica de la mar d'Aral, el conflicte del narcotràfic a Colòmbia, el règim prorus a la regió del Transdnièster, la independència de Kosovo, la camorra napolitana o els nens del carrer a Bucarest. L'any 2006 rebé el Premio Nacional de Fotografía, de l'associació espanyola de fotoperiodistes ANIGP-TV, pel reportatge sobre immigrants africans a Europa.
L'any 2011 començà el seguiment de la sèrie de revoltes als estats àrabs i musulmans coneguda com a "Primavera Àrab". Algunes de les seves fotografies d'aquests esdeveniments foren selecionades pel New York Times com a "Fotos de l'any 2011". L'any 2012, per la imatge d'una dona consolant un home ferit en les revoltes del Iemen, obtingué el premi World Press Photo del 2011, el premi internacional de fotoperiodisme més prestigiós.