Estudià filosofia i lletres. A Madrid, col·laborà a ABC, Blanco y Negro i els setmanaris falangistes Fe i Arriba. Exiliat a Xile (1937), hi fundà el periòdic Voz de España, en defensa de la contrarevolució espanyola. Dirigí (1938-41) la revista Vértice i obtingué (1944) el premi Nacional de literatura. Com a narrador passà d’uns intents avantguardistes —El ventrílocuo y la muda (1930) i Los medios abrazos (1933)— a tendències més tradicionals —Los vivos y los muertos (1941) i Con el alma aparte (1945)—. Per al teatre escriví En Europa sobra un hombre, La felicidad empieza mañana i altres obres.