L’etapa decisiva de la seva carrera començà el 1797, que conegué els Wordsworth, William i la seva germana Dorothy, i, l’any següent, ambdós poetes col·laboraren en Lyrical Ballads, llibre fonamental del Romanticisme anglès, que incloïa una de les obres mestres de Coleridge, The Ancient Mariner. Aquest poema, a l’igual de Kubla Khan i la primera part de Christabel, que daten del mateix període, representa el punt més alt del seu talent poètic. Un viatge per Alemanya (1797-98) el posà en contacte amb la filosofia idealista de Kant i Schelling, que influí notablement sobre el sector més intel·lectual de la seva obra. Durant quatre anys (1800-04) residí a Keswick, Cumberland, com a membre del cercle dels poetes lakistes. El 1810 rompé amb els Wordsworth i s’instal·là a Londres, on passà la resta de la seva vida realitzant tasques editorials i pedagògiques, sovint malalt i aclaparat per una sèrie de crisis mentals. Com a poeta, Coleridge mai no recobrà l’impuls que li havia dictat els grans poemes de 1797-98; aquests, per contra, demostren una complexitat simbòlica i una voluntat de lliurar-se al poder de l’inconscient que a vegades semblen anticipar les descobertes del simbolisme i del surrealisme. La mateixa força intuïtiva caracteritza la seva obra crítica: Biographia literaria (1817), un intent d’autobiografia espiritual que conté la seva distinció entre la fantasia i la imaginació, a més d’unes consideracions sobre la poesia de Wordsworth. D’altra banda, les seves conferències sobre Shakespeare foren gairebé revolucionàries i establiren d’un sol cop la tècnica d’interpretació psicològica dels personatges, que determinà una gran part de la crítica moderna.