La vida del samurai era dedicada a anar millorant més i més les seves tècniques de guerra mitjançant un llarg estudi i pràctica del zen. Les seves normes eren la fidelitat de conducta i el coratge. Originàriament, fou un soldat de la guàrdia del palau imperial. Després del s VII fou membre d’una casta militar. No posseïa terres, però rebia del seu senyor, o dàimio, una paga en arròs. A partir del s XVII, durant el feudalisme, i arran de l’ascensió dels Tokugawa al shōgunat, perdé importància a causa del restabliment de l’ordre al país. Aleshores entrà a formar part de la cort del dàimio i fou majordorm de les seves possessions. Els samurais es col·locaren davant del moviment favorable a la restauració de l’emperador (1868), i un cop abolits els feus foren inclosos en la noblesa militar.
m
Història