Fill i successor del comte Garcia I, es rebel·là contra aquest a la darreria del seu govern. Fou derrotat a la batalla de Peña Cervera per Almansor (1000) i per ‘Abd al-Malik al-Muẓaffar prop de Clunia (1007). Aprofitant el començament de la decadència cordovesa, arribà fins a Còrdova (1009), pactà una aliança amb els partidaris de Sulaymān ibn al-Ḥakam i ajudà a entronitzar Zawi ibn Zirī. En canvi del seu ajut rebé importants fortaleses a la línia del Duero, entre les quals San Esteban, Clunia, Gormaz, Osma, Atienza i Sepúlveda. Enfortida la seva posició, aconseguí el reconeixement de la independència de Castella respecte a Lleó (1014), on governava el seu nebot Alfons V.
El seu comtat anava des del Deva i el Pisuerga fins a Oca i Garray, on hi hagué Numància, i, pel S, havia passat fins i tot la línia fortificada de l’època del seu avi, el comte Ferran González. Fundà el monestir d’Oña (1011). Fou succeït pel seu fill Garcia II.