Sanç I de Lleó

el Gras (snom.)
(Lleó, 935 — ?, 966)

Rei de Lleó (955-958) i Galícia (960-966).

Fill de Ramir i de la navarresa Urraca. S'aixecà contra el seu germà Ordoni II (935), però no aconseguí el tron fins a la mort d’aquest (955). Fou vençut (965) per les tropes d’'Abd al-Raḥmān III, dirigides per Aḥmad ibn Yala, i deposat (958) pels magnats del regne i pel comte Ferran González de Castella, que elegiren rei el seu cosí Ordoni IV, però amb el suport de navarresos i sarraïns recuperà el tron (960). Pactà després una aliança anticordovesa amb el seu oncle Garcia III de Pamplona i els comtes de Castella i de Barcelona, però fou derrotat per al-Ḥakam a San Esteban de Gormaz (963), mentre Ġalib ocupava Atienza i Calahorra. Concertà treves amb els sarraïns (965) per fer cara a la rebel·lió de Galícia, però fou emmetzinat pel comte Gonzalo, cap de la revolta.