Fill de Sanç VI i de Sança, filla d’Alfons VII de Castella. En un principi actuà de comú acord amb Alfons VIII de Castella, però després pactà amb els lleonesos i els almohades contra Castella i hagué de fer cara a l’aliança de Castella i Aragó contra Navarra (Calataiud, 1198). En passar Guipúscoa i Àlaba en poder dels castellans, demanà auxili al califa almohade Muḥammad al-Nāṣir, motiu pel qual Innocenci III l’excomunicà. Reconciliat amb Castella (treves de Guadalajara, 1207) i amb Pere el Catòlic de Catalunya-Aragó (Monteagudo, 1208), participà en la croada peninsular contra els almohades que culminà en la batalla de Las Navas de Tolosa (1212). La nova amistat entre Navarra i Catalunya es refermà al castell de Tudela (1231), on Sanç VII i Jaume I de Catalunya-Aragó s’afillaren mútuament i es declararen hereus dels regnes respectius. Tanmateix, a la seva mort el succeí el seu nebot Teobald.