A la mort d’aquest (1934), el moviment sandinista, malgrat la repressió a què estigué sotmès, es mantingué arrelat en el poble i cristal·litzà vers el 1960 en el Frente Sandinista de Liberación Nacional (FSLN). Aquest prengué el poder el 1979 i el 1986 introduí la primera constitució del període. Dirigit per Daniel Ortega i amb un seguiment majoritari per part de funcionaris i els sectors més pobres del país, el socialisme preconitzat pels sandinistes es veié entorpit per la inestabilitat interna i per la constant hostilització de la contra, guerrilla contrarevolucionària que rebia el suport dels EUA i que també incorporava alguns excaps sandinistes descontents amb el lideratge d’Ortega, com Edén Pastora. Ortega fou derrotat, però, en les eleccions del 1990 per una coalició de partits de centre i centredreta (Unión Opositora Nacional), encapçalada per Violeta Chamorro. Malgrat que el sandinisme conservà el suport d’una gran part de la població i la influència en determinades institucions, especialment en l’exèrcit (que continuà encapçalat pel germà de Daniel Ortega, Humberto, a desgrat del canvi de govern), es veié sotmès a tensions internes que portaren el 1995 a la fundació de Renovación Sandinista, sorgit de la unió d’un corrent moderat de l’FSLN aliat amb el vicepresident Sergio Ramírez. En les eleccions presidencials i legislatives del 1996, el líder de l’FSLN, Daniel Ortega, fou derrotat pel líder d’Alianza Nacional (AN) Arnoldo Alemán, i l’FSLN fou la segona força, per darrera d’AN. L’any 2006 Ortega guanyà novament les eleccions presidencials. Des d’aleshores, amb el suport de l’FSLN i gràcies a la sentència del Tribunal Constitucional del 2009 que aixecà el vet a la reforma constitucional del 2014 per la qual s’eliminava el límit de mandats, Ortega s’ha mantingut interrompudament en el poder després de guanyar les eleccions del 2011 i el 2016. Combinant el culte a la personalitat, l’omnipresència de l’FSLN i una certa estabilitat i prosperitat (en contrast amb la violència crònica dels països veïns), ha instaurat un règim que des del 2018 és qüestionat per protestes recurrents contra l’autoritarisme i l’empobriment general de la població.
m
Política