Graduat per la Universitat Reformada de Pápai (1950), fou editor i redactor de revistes i publicacions literàries. Del 1968 al 1988 fou dramaturg i guionista dels estudis estatals MAFILM. El seu primer volum, Felröppen a madár (‘L’ocell alça el vol’, 1954) presentà ja els dos trets fonamentals de la seva poesia: sensibilitat davant les injustícies (que des del punt de vista polític es traduí en una crítica a la falta de llibertats de l’Hongria comunista, cosa que li valgué represàlies) i una segura tècnica de la rima. Publicà els reculls: Második születésem (‘El meu segon naixement’, 1967), Párbeszéd sötében (‘Conversa a les fosques’, 1973), A látogató emlékei (‘Records del visitant’, 1977), Jóslás a te idödröl (‘Profecia del teu temps’, 1979), A tizedik este (‘El desè vespre’, 1980), Kezemben öld ág (‘Un branquilló a la meva mà’, 1988), Nappali hold (‘Lluna de dia’, 1991) i Ha volna életem (‘La vida, si en tingués’, 1996). És autor també del reportatge novel·lat Iszapeso (‘Pluja de fang’, 1980), sobre l’Hongria rural, i d’assaigs (Utazas félálomban, ‘Viatge en la somnolència’, 1974; Ténger és diólevél, ‘El mar i la closca de nou’, 1994). Obtingué els premis Attila József (1954, 1970), Kossuth (1990, 2012) i Herder (1981).