Sándor Kányádi

(Nagygalambfalva, Maros [Mures], 10 de maig de 1929 — Budapest, 20 de juny de 2019)

Poeta hongarès de Romania.

El 1950 es traslladà a Cluj, on es graduà en literatura i llengua hongareses per la Universitat de Bolyai. Una part important de la seva producció és destinada als lectors infantils i juvenils, gènere que li donà molta popularitat. Fou també un traductor destacat de l’alemany i el francès a l’hongarès. Molt actiu en la difusió de la literatura hongaresa a l’estranger, el 1987 es donà de baixa de la Unió d’Escriptors Romanesos quan el govern li denegà el visat per a assistir a una conferència d’escriptors a Rotterdam. Denuncià sovint el tracte discriminatori del govern romanès a la minoria hongaresa de Transsilvània. La seva poesia alia conscientment formes tradicionals amb elements moderns. Destaquen els volums Harmat a csillagon (‘Rosada sobre l’estel’, 1964), Kikapcsolódás (‘Relaxació’, 1966), Függőleges lovak (‘Cavalls verticals’, 1968) i Szürkület (‘Crepuscle’, 1978). Entre altres guardons, obtingué els premis Kossuth (1993) i Herder (1995).