En 1919-28 visqué a Alemanya i a França. Havent retornat a Hongria, aconseguí gran popularitat amb la seva prosa estilísticament treballada, influïda per Freud i per Thomas Mann. Criticà el feixisme des d’un punt de vista burgès i aristocratitzant. El 1948 s’exilià. Des d’aleshores alternà estades a Itàlia i als EUA. Amb els seus diaris (Napló, 1958 i 1968) i com a publicista rebutjà categòricament l’Hongria socialista, però la seva obra expressà alhora el turment creixent del desarrelament. De la seva obra cal destacar: Egy polgár vallomásai (‘Les confessions d’un burgès’, memòries, 1934), A kassai polgárok (‘Els burgesos de Kassa’, drama, 1942), Béke Ithakában (‘Pau a Ítaca’, novel·la, 1952), San Gennaro vére (‘La sang de Sant Gennaro’, novel·la, 1963) i el volum de poesia selecta A delfin visszanézett (‘El dofí mirà enrere’, 1978).