Sándor Petöfi

(Kiskörös, 1 de gener de 1823 — Segesvár, 31 de juliol de 1849)

Poeta hongarès.

Màxim representant del Romanticisme a Hongria. D’origen humil, tingué una formació irregular, fou soldat i treballà després com a actor en una companyia de comediants ambulants. Fou descobert pel poeta Vörösmarty. Cap espiritual de la revolució hongaresa del 1848, a l’academicisme formal i individualista de la poesia precedent oposà una poesia optimista i cívica, accessible a tothom. La seva poesia lírica, d’una gran fecunditat, es caracteritza per un llenguatge nou, nodrit pel coneixement i pel gust de la lírica popular, on s’accentuen els temes de l’amor, de la joventut, i l’exaltació de grans idees generoses de llibertat i de justícia social. Traductor dels poetes clàssics, el seu amor a la llibertat ja es manifesta en les seves primeres obres El ferrer (1844), de to festiu, i János Vitez (‘L’heroi Janos’, 1845). El 1848 es posà al davant de l’aixecament a Pest i escriví el poema Talpra Magyar (‘Dempeus, magiars!'), que esdevingué el símbol real de la revolució democràticoburgesa. Escriví també Egy gondolat bánt engemet (‘Un pensament em turmenta’). El seu més gran poema líric i èpic alhora és L’Apòstol (1848), on es patentitza el sofriment, la generositat i l’esperança en l’esdevenidor. Poeta personalíssim i d’espontània inspiració, cantà també l’amor (Cipruslombok Etelka Sírjáról, ‘Fulles de xiprer damunt la tomba d’Etelka’), Szerelem gyöngyei (‘Perles d’amor’), les joies de la vida (Bordalok, ‘Cant del vi’) i el paisatge nadiu, però sempre animant el fons de les seves experiències poètiques d’un accentuat esperit social i humanitari, i en això atenyé els motius més vàlids del Romanticisme europeu. Morí a la batalla de Segesvár.