Sándor Sára

(Tura, Pest, 28 de novembre de 1933 — Budapest, 22 de setembre de 2019)

Director i operador cinematogràfic hongarès.

Graduat el 1957 per l’escola de cinematografia de Budapest, el seu art fou influït pel director hongarès István Szots. Començà la carrera artística amb documentals d’inspiració sociològica (Cigányok, ‘Gitanos’, 1962; Vízkereszt, ‘Dia de Reis’, 1967). El primer film de creació que dirigí (Feldobott ko, ‘Pedra llançada cap amunt’, 1967) rememora les tragèdies socials de la postguerra. Dirigí també Holnap lesz fácán (‘Demà tindrem faisà’, 1974) i 80 huszár (‘80 hússars’, 1977).

Amb els seus documentals produïts els anys vuitanta esdevingué cronista del drama contemporani de la comunitat nacional hongaresa (Néptanítók, ‘Mestres nacionals’, 1981; Bábolna, I-V., 1985; Keresztúton, ‘A l’encreuament’, 1986) i especialment Pergőtűz (‘Foc granejat’, 1982-83), de nou hores de durada, homenatge als soldats del segon exèrcit hongarès, immolat durant la Segona Guerra Mundial. Posteriorment rodà, en el mateix gènere, Sír az út elöttem (‘El camí plora davant meu’, 1988), Csonka Bereg (‘Csonka trencat’, 1989) Te még élsz? (‘Encara és viu?’, 1990) i Magyar nök a gulágon (‘Una hongaresa al gulag’, 2003). Dels llargmetratges de ficció es poden esmentar Tüske a köröm alatt (‘Espiga sota l’ungla’, 1988), Lefegyverzett ellenséges erök (‘L’enemic desarmat’, 1991), Könyörtelen idök (‘Temps cruels’, 1992), Vigyázók (‘Precaució’, 1993), Aki magyar, velünk tart (‘Qui sigui hongarès que es quedi’, 1993) i A vád (‘El càrrec’, 1996).

Fou director (1993-96) i president (1996-2000) de l’emissora per satèl·lit Duna TV, que el 1999 rebé el premi de la UNESCO al millor canal cultural. El 1978 rebé el premi Kossuth.